Cronología d’ una vida més o menys divertida

Els gijou


Una de les marques de ninotets de guerra pero de guerra d’aquella rollo peli de fi del món , ara no em surt el nom de la peli que sortia el de braveherat , el prota osti quina meeee, aquella peli que sel’ls acabava el combustible i feien una guerra. En fi, aaahh ara ja ho sé, la peli era Mad Max, jeje.

Doncs , a lo que anàvem, els gigou , no sé, si marca comercial o la nostra manera de anomenar-los , eren ninotets que tenien molts vehicles, tots de diferents mides i diferents preus , ( tema important pels pares a l’hora de comprate’ls ), tambe hi havia diferents ninots , que ara mateix no me’n recordo de com eren; Peró el que si recordo era el lloc on anàvem a jugar-hi era al “ fregadero “ si, un lloc on antigament i parlo de quan no hi havia rentadores per les cases, les dones del poble ( normalment, dones per en aquellls temps el masclisme s’estilava més que avui en dia ) , anàvem amb cubells i sabó de pastilla , si d’aquell fet a casa a rentar la roba de la familia amb l’aigua del poble: allí també era lloc d’encontre i xerrameca de totes les cosetes bones i no tant bones que passàven al poble . En fi, no m’enrollaré més amb aquest tema.

Concretem , els gijou, un dels jocs despés de les aventures amb els cotxets, va ser el nostre joc preferit, ah no me’n recordava, el lloc on jugàvem també era el lloc on els gossos del poble amb els seus amos anaven a fer allò desgradable per tota la gent normal, ( nosaltres sempres partint de que no som normals, jejejejjej ), per tant , imagineu-vos com quedàvem després d’una tarda de divertiment,

Al arribar a casa , ja veus tots cap a la dutxa , per que feiem una ferum de “cuidado”, uns crits a cas , nen d’on vens que fas aquesta pudor a merda , era la frase típica de la mare , en el meu cas , pero era així no se n’hem d’amagar era la vida, la nostra vida .

I l’endemà , sant tornem’hi, que no havia estat res, altre cop a embrutar-nos i posar-nos molt “ cerdos “ a seguir jugant amb els gijous fins que un dia van aparèixer els clics o dit també playmobils, peró aixó ja son figues , d’un alte dona dic, d’un altre paner. Es que s’ha de ser més fi, me casun la mar.

Bé , veig que molta gràcia no fa però “la noticia es como se la hemos contado”, i seguiré un pas més en el llistat que tinc de coses que cal recordar amb més o menys fortuna, peró és el que hi ha.

Salutacions d’un escriptor molt frustrat, per Tuny 15 2 2008