Barreja de dolor i emoció, de tristesa i il·lusió. Tota jo dono voltes i no em trobo als miralls, perquè el meu pensament viatja i em fa absent. Posa’m altre cop les ales que necessito volar cap a casa, no em puc passar l’eternitat dins dels teus ulls. Però tu no em deixes marxar i m’agafes la mà a estones, en petits intervals de temps, només perquè m’oblidi de fugir i em llenci als teus peus. I quan aixeco el cap, el temps s’ha aturat i tan sols em mires tu. M’atormentes, ets un malson constant, que el meu cor esquiva estimant. Et desitjo tant que et robaria, guardant-te dins del meu llit perquè no tinguessis fred... Empresonant-me cada dia que et veig. Posant el nom a tomba de les meves llàgrimes. Ja saps que no podem estar junts, doncs oblida’m i esborraràs una part del dolor, que no seré mai teva, deixa que només sospiri jo.
Bé, si no aquest, el pròxim... jeje
2 comentaris:
ostini noia tu estass enamorada o que quines paraules mes maques jejeje petonesttss chuliiii
sisi, millor esperar al proxim... Xd
;)
Publica un comentari a l'entrada