La vida

L'altre dia a la calçotada es va comentar que la petitona escrivia coses serioses al blog i els demés no. Doncs bé, encara que prefereixo escriure tonterietes, ara intentaré escriure alguna cosa més seriosa perquè veieu que també en sé XD! ( després seguiré en la meva línia de la conya, eh? ).

Un dia et despertes pel matí i, de sobte, sense saber ben bé perquè, tot el que t'envolta ha canviat. Tu no saps exactament la raó, ni ho havies demanat, però la veritat és que qualsevol semblança a un estat anterior és pura coincidència. Ja no escoltes, amagat entre els llençols, els crits de la teva mare histèrica perquè faràs tard a l'escola; ni, segurament et trobaràs quan per fi t'aixequis del llit, damunt la taula de la cuina el got de llet acabat d'escalfar i amb un paquet de galetes per sucar, com a tu t'agrada. Tampoc aniràs a l'escola on el problema més gran que se't podria presentar seria decidir, a l'hora del pati, qui es posaria de porter per fer el partidet de rigor, ni tornaràs a casa, després de tot el dia estudiant, tot fent una cursa amb els amics per veure qui arribava primer, sense importar-te el més mínim que alguns d'ells tinguin casa seva més aprop i tu sempre perdis..."no hi ha cap problema, demà segur que guanyo" - penses tot innocent.

Definitivament, hi ha un dia d'aquests per a tots i cadascú de nosaltres i, encara que sembli un daltabaix, aquest dia ha d'arribar indefectiblement per recordar-nos que tot rutlla bé; que s'ha fet una volta de roda i que, el cicle es torna a repetir. Te n'adones que el temps va passant de pressa quan un dia passejant se t'acosta un nen, mig avergonyit, i et pregunta: " senyor, em pot dir quina hora és? ". Llavors recordes, amb certa emoció, quantes vegades havies fet tu el mateix en una època on la canalla corria pels carrers, es recollia quan queia el Sol i sobretot, no hi havia necessitat de rellotge ni mòbil.

Mentre et vas acostumant a aquest món desconegut per tu, et sents bé perquè al teu costat hi tens aquells corredors que competien cada tarda al teu costat per arribar els primers a casa i que, també van descobrint poc a poc que el que els envoltava a ells també ha canviat. Però com ja he dit, el cicle es torna a repetir i ve en forma de sopar on un dels corredors té una cosa a dir i, és que la seva parella i ell portarien al món una nova personeta. La resta dels assistents emmudeixen però més que per l'impacte de la noticia, que també, per la visió clara de que el temps passa vertiginosament i que l'únic que podem fer al respecte és anar-nos adaptant. Amb tot això, la feliç parella, ha donat un pas més i, d'aquí a un temps hi haurà algú que des del llit i amagat entre els llençols escoltarà els crits que anuncien que la nit ha passat i que és hora de començar el dia. Aquesta personeta s'aixecarà del llit i com no podria ser d'una altra manera trobarà, també, damunt la taula de la cuina el got de llet acabat d'escalfar i un paquet de galetes per sucar i farà mil i una històries a l'escola, inventant tot tipus d'excuses per no posar-se de porter i corrent com el que més per arribar el primer a casa, tal i com fèiem nosaltres.

Ara que el que m'envoltava ha canviat me n'alegro molt de que hagi canviat al costat de tots i cadascun de vosaltres i espero que anem afrontant també junts els reptes futurs.

DEDICAT AL TUNY I L'ALBA...I TAMBÉ A (aquest espai és perquè els pares posin el nom XD).