Tocant fons...

Tocant fons al trepitjar la vorera, quan et veig m’estrenys l’ànima. Com una paraula bonica o una esgarrapada, no ho sé. Tampoc m’ho havia preguntat abans, simplement perquè pensava que no eres important per a mi, un qualsevol que un dia em va robar allò que guardava per al més honrat.
Després no em diguis que sóc estranya; si he aguantat al teu costat tant de temps és perquè algun rellotge enganya. No perquè trobi en tu el que no vaig trobar en un altre. Que d’il·lusions en venen cada setmana i d’amors n’hi ha a cada cantonada.
Surt al carrer, respira. Respira entre altres cossos, altres cares, que se’t desgasta la mirada de tantes relliscades.
I ara em dius que si t’he trobat a faltar! Més aviat m’hauries de preguntar si ja m’he decidit a saltar d’aquest pont tant alt que fa anys vaig començar a dibuixar.
Ets massa per a mi. Jo ja no tinc forces per explorar-te gaire més que ets infinit, com el cel i l’infern que amaguen les teves mans. Amb un sol gest m’abraces, amb un sol gest em deixes anar.
Per això toques fons al trepitjar l’asfalt ara que t’acostes.
I si corro i m’uneixo a tu per sempre? Em faig tu, la teva veu suau, el teu cos atractiu o el teu somriure delictiu. Després no em diguis que sóc estranya, que escric fulls per a mitja Espanya, saps ben bé que per tu cobriria l’univers. De poesia, versos tristos, de passió. De novel·les, de drama, comèdia. De pàgines en blanc dels dies que no sabia on eres. O potser de llibres estripats, de dies com avui que t’acostes a mi acariciant vidres trencats. Fent que fins i tot em faci mal a mi veure’t a través de totes les males paraules que vaig enviar-te i van naufragar al no-res quan necessitava tornar-te a veure.

No us poseu tristos que el següent serà més animat!!