Els clics o playmobils
Bé, bé, bé, el fuerte de playmobil , el barco pirata , quins records , aquells ninotets menys mòbils que els gijou, peró igual de divertits que els primers, la movilitat dels clics es basava, literalment, amb moviments laterals del cap, és a dir, esquerra dreta i el de les mans o braços que eren en circumfèrencia dalt i baix, el tema de les cames començava a la cintura i només podien moure endavant, entent-se per sentar el clic.
Peró el moviment de ninotet no era l’important , l’important del joc era tot el que hi havia en ell, es a dir , totes les peces i peces que conformàven el “barco” o el “fuerte”, per citat només dos exemples, cents de peces que el clic podia agafar amb la mà, cents de cosetes per barallar el clic amb el del veí. I com a consecuent problema , pèrdua de l’utensili en qüestió. Ai, quins records, perquè no colarà que us digui que m’emociono, que si no, ho escriuria i quedaria fantàstic. El terreny tambè era important. Ja a l’esmentat i passat article dels gijou, vaig escriure el “terreno” on es duien a terme les guerres, pero aquí, en aquest cas , a principis de jugar a clics, vist la desaparició de peces importants per el desenvolupament del joc, varem optar per anar a casa d’un amic “nostro”, que no sé si posar el nom . Per evitar mals entessos no el posaré, era prop de casa d’una noia que tenia una botiga que ara ven vi, i els xics de la casa que ens ocupa són barcelonins, bé suposo que sabreu de qui parlo. Doncs varem optar per jugar al garatge d’aquella casa , allí com a mínim seguiem perdent les peces peró també sabiem que del garatge no marxaven, ves si n’erem d’espavilats ehh ¡¡¡ ..
Tot aixó va durar una bona època, amb desavinences entre els integrants i avinences altra vegada amb els mateixos , pero tot aixó era part de les guerres , que si un feia trampes , per que el clic saltava alt, altres entenien que volava aquell clic, peró bueno tot era part del joc aquell, anomenat clics.
Ara, actualment, encara es un dels jocs que es vènen ales jugueteries i les grans superficies ,peró han evolucionat a molts escenaris diferents. M’explico, ara hi ha formula 1 de clics, alucina, hi ha granges, no alucinis tant, clics de urgencias, clics en el bosque , clics en el aeropuerto, la policia dels clics , clics en …….
No parariem , peró mira explicant bajanada rera bajanada he arribat a la fi d’un altre capítol de la meva llista per fer-vos tancat el ulls i recordar bonics moments de la nostra historia particular, en particular i entre tu i jo, molt particularment particular, que cadascú en prengui lo que cregui que ha de prendre .
Un Gran Gràcies, des d’aquí, ara mateix sentat davant la pantalla i un gran fins a reveure també des d’aquí , també sentat, també davant la pantalla.
Per Tuny 18 2 2008 Adeu, i petons a les nenesss jejejejejje als nens NO
4 comentaris:
hola , m'escric el meu primer comentari oh que bo que bo que bo que soc , no, no , no es broma ho faig per dir que ara ja feia uns quans dies que no penjava res aqui teniu els clicccssss jejeje que espero que us agradiiii, adeu siauuuu
FELICITaTS!! jijijijiji
Molt xuli l'escrit. A mi tmb m porta bons records.. :D
Mua!
Si n'havíem passat d'hores jugant amb aquests ninotets...XD, i això que tenien menys mobilitat que Pau Gasol en un 600! I tota la diversió estava assegurada sense la necessitat de xips, gigues, rams...etc ja que això ho aportava la nostra imaginació i cervellets.
amb lo bé q stabem naltros en akella epoka no teniem pressa per res. I els estius duraven mes de 3 mesos. allò si q era la felicitat, i deixat estar.........
Publica un comentari a l'entrada