Les dones maldestres ( que som moltes, no t’enganyis) sovint tenim problemes per obrir una porta quan ens posem nervioses.
Per exemple: si estàs en un local públic com seria un bar, un restaurant, una botiga, un zoològic, etc. i et sents observada (ja sigui perquè en algun lloc proper a tu hi ha un grup de nois amb els quals practicaries esports com l’alpenisme, el kiking, et correries en 100m llisos o algo per l’estil) segurament et posaràs tensa. Penses que és una oportunitat per lligar. I si el teu estat civil és “aparellada” igualment voldràs quedar com una senyora i deixar-los amb la babeta penjant. Tot és qüestió d’orgull.
Bé, doncs en aquesta situació (que ja s’ha repetit amb anterioritat a la teva vida, si més no, d’una manera força semblant) sempre hi apareix el teu paper, que normalment té similituds amb el de Mr. Bean. Arriba el moment de marxar i quan estàs davant de la porta i et disposes a donar-li una empenteta amb “xuleria” perquè s’obri, aquesta no s’obre i inevitablement t’hi amorres.
Tranquil·la, respira a fons, ja que el següent pas és escoltar com el públic en qüestió es pixa de tu...
No et desesperis, tinc solucions ideals!
Primera opció: no surtis de casa, així no faràs més el pena.
Segona opció: fes-te monja i això no es repetirà més. Potser perquè la teva residència habitual serà un convent i no en sortiràs mai o perquè t’hauràs fotut tantes hòsties que et serà impossible veure cap home.
Tercera opció: si tens pressa i has de marxar, tan bon punt siguis davant de la porta, observa cap on s’obre, si està tancada, i si hi ha un cartellet que especifiqui “tirar” o “empujar”.
Quarta opció: dissimula fent veure que algú t’ha empès (però sobretot verifica abans que tinguis algú darrera teu que pugui haver-ho fet, sinó encara serà pitjor).
Última opció: estimada lectora, fes com jo. Quins collons! Que mirin i diguin el que vulguin, espera que marxin ells primer i vas repassant els culs!! Qui riu últim, riu millor...
*
6 comentaris:
oh oh oh aixo es un escandol jejej, pensar aquestes coses no m hen ser avenir , pero en el fons esta bee ,a continuar que aixo no ha sigut res
Felicitats!!!
Mira que t'ha costat escriure alguna cosa animadeta,no?
Si ja t'ho deia jo que escriure en altres estils tot era posar-s'hi...doncs res, me'n vaig no sense abans demanar-li al sr. Tuny que s'estiri afegint alguna historieta de les seves, que l'ultim capítol va ser el dilluns 28 d'abril i d'això ja fa uns dies XD. Jo per la meva part li poso una cançoneta a petició seva al blog, per veure si així s'anima!
axos no es seriu!!! i nkara voleu q no se nfotin de les dones...??? venga ia!
A si... capitol 1? axos vol dir q riurem una vegada mes, jajajajaja
Sí que n'és de serio!! I encara et diré més: n'hi han moltíssims de capítols! Però res a comparar amb l'infinitat de llibres que es podrien escriure sobre les burrades que feu o dieu cada dia molts de vosaltres!!
(Per cert, tu també hi estàs inclòs en aquest "molts" vida meva).
Però saps què passa? Que el vostre orgull de "gallito" tapa aquesta GRAN realitat!!!
jjejeje com sanima aixxo mola
, les discussions aquestes guay , per cert escolteu la, la canço es, sin palabras preciosa, i si ja escreure alguna coseta que veig que portes el compte tu ehh jejejej apaa deuuu
arriba españaaaa ja veuras l'italia dels oussss quina sacsejadaa, ah ja tinc nou automobil a casa de quate rodes traccio animal es diu cotxettt aiiii, ens veuemmm valeeen deuu
inevitablement, me sentit identificada XDDD
Espero amb ansies una segona part..
Lara
Publica un comentari a l'entrada