Cronologia d'una vida mes o menys divertida

El Songoku


Hola, ja hi tornem a ser , com que la web veig que va lenta ,diga l’hi lenta diga l’hi no va gens , he pensat ecriure una nova de les nostres aventures.

Era pels vols de 1990, un visonari , per dir ho així , Akira Toriyama, va fer possible les aventures d’uns guerrers que no eren del planeta Terra, que ens van cautivar a nosaltres i a mig món. Uns dibuixos animats que potser a primeres de canvi no eren molt infantils que diguem, pero ens varen atrapar en aquell món de poders sobrenaturals, dels kame hame , dels poders de volar i del superguerrers de mala manera.

Els començaments era només còrrer a buscar el berenar per anar a casa d’algú altre a veure el capitol diari de la serie d’animats de moda ,anavem tot una colla aixo si, l’un el era el songoku , l’altre el crilin en fi unes coses.

Més tard , ja varem descobrir el bars, en concret el Miami , on tots amb els nostres hiperbocates, ens presentavem alli i ens el feiem nostre , aixo si com que no hi havia cuartos , doncs demanvem un gotet d’aigua per fer baixar el bocadillu.

Llavors, varen sortitr les coleccions, el tipic tengui falti de tota la vida, on crec que va ser de les uniques coleccions en que ens els varem gastar de serio els cuartos tot per que era com una febre aixo dels cromos del songohan la bulma el follet tortuga, i etc de personatges inversemblants, cadascun amb una serie de poders tambe inversemblants.

Despres una febre, els que en sabiem una mica o ens ho creiem de dibuixar , ho feiem i a verure quin era el mes chulo , per despres pintar-los i que tinguessim un poster per l’habitació de casa, pero …..

Peró , ara ve lo bo, els que feiem l’assignatura de religió, amb l’estimat i benevolent Mossen Amenós, parroc de L’Esglesia de Vila-rodona i de Rodonya entre altres, ens manava fer algunes fotocopies, per tal de donar la classe de religió, en aquell moment era el moment d’imprimir copies de dibuixos i posters a todo color quan hi ha teniem l’impresora del cole a color, espectacular, ja no era va imprimir amb din 4 que va naltros salvatges com els personatges de la serie varem descubrir el din 3, allo era un poster deixe’t estar de rucades, cada dos per tres , cap al director del col•legi que faltava paper, o tinta jejje, quins temps aquells de les aventures de songoku.


Per cert el friquisme , a mi , personalment , encara em dura ara estic intentant mitjançant el pirateig a traves de la mula, conseguir la serie completa, ja ho veieu, la febre famosa encara no m’ha marxat a mi.

Espero que us hagi a gradat , si més no, que hagiu passat un ratet, digal’hi ratettttt jejejejejej deuuuu