La bici 3 Les osties de la bici gràcies al invents.
Bé, aquest capitol anirà de les osties si direu , que pesat aquest amb aixó pero es que ens en fotiem moltes, doncs res, aquells curses a Vilardida, tenien trampa, m’explico , el camí en concret està prou bé , vas tirant i hi ha una baixadeta (el pont de l’autopista ) , que al final té un tomb a esquerra molt fortet i com es logic baixavem a fondo per allí , doncs si seguies recte hi ha via uns esbezers, si alló que fa mores i punxa , doncs alli anavem a petar normalment , en dani doni era un professional amb aquella curva en concret, allà em sembla que tot cristo hi ha anat a petar , pero bueno som vius encara.
Altres animalades eren alló de l’anterior capitol les capades amb el ferro de la bici amb els salts , despres a veure qui corria més per la carreterra tipus pelotón ciclista pero espitjant-nos claro allo era la guerra , i despres , fallos mecànics no controlats pinxasos, se’t giraba el manillar de la bici etc etc…
Ara que recordo també baixar la baixades a tot pastilla i derrapar a vegades amb més bona que mala sort pero quan et trobaves algun impediment no esperat , cotxes ,crios abuelusss, tractors , gats, gossos, per alli el mig , ja sabies que passava, a terra anaves. I pensa que si et trobaves algun impediment frenaves com podies i moltes vegades era amb el freno del davant , “purlutant “ era salt d’altura per damunt de la bici i plantufada de morros al terra .
En recordo una , aquesta es personal , mireu el dani doni tenia una bici d’aquelles de cross pero el plan mini, i la recordo era groga , i tambe d’aquelles plegables clar venia de barna ell , i res me la va deixar i per un carrer que es es de ciment d’allo d’avans i rugos , pos a fondo claro com no , doncs anat fent avall jo i veig que es dessolda d’alla de la juntura per plegar-la i merda el volant marxava solt endavant i jo cada vegada amb els braços mes estirats, em quedaba amb l’altra part de la bici , es a dir l’asiento, fins que es va reventar tota, solament s’aguantaven les dues parts pel freno de darrere, em sembla que es l’ostia mes gran que me’he fotut mai vaig quedar vermell de tot arreu , una sangadaaa , imagineu-vos que mon pare em va carregar a mi i la bici tot dalt del tractor nomes cal dir aixo, en fi, ai si les osties que ens hem fotut fossin calers seriem ricss,
I res aquest article ha sigut una mica més curtet per no ratllar molt, a la gent que llegueix el blog , espero que us hagi agradar aquest record petit pero gracios o com a minim ho he intentat , d’aixo si que n’estic segur , vinga vagi beeeee
Dj Tuny 28 4 2008 ,un miler de mimitos que us ho passeu be
4 comentaris:
bueno bueno desperes de tenir la carla no jo sino l'alba , m'he decidit a penjar l'ultim de les bicis espero que us sigui placit llegir-lo i qeu no us faci perdre massa temps gracies per perdre' l deu
El final m'ha fet mal a mi i tot xDDD Sí que en són de curioses les faves amb bici, sí. Tot i així, no et dones mai per vençut jejeje i hi tornes a muntar.
Un petonet família; cuideu-vos!
I les ferides de guerra que ens han quedat què??? Que no són sexys? JAJAJA!!!
Les bicis sempre han sigut, com dius, un record per a molts i continuen sent útils per a d'altres. És una activitat saludable i distreta, sempre que sigui així xDDD. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada