Sóc un ocell i volo lluny d’aquí. Més concretament viatjo fins a la ciutat de Brussel·les, capital de Bèlgica (de moment..). Tinc tanta sort de poder veure-la des de tant amunt! És molt més bonica..
Necessitava desconnectar i ho he aconseguit. Decideixo encarrilar les meves petites vacances cap a Brugges. Això sí que és màgia!! Juraria que m’he equivocat i estic al País de les Meravelles!! Aquests paratges verds i freds i les cases tan bufones.. Quasi tothom circula en bicicleta. L’aire és tan pur que em sento com si fos al poble.
Després d’embadalir-me en aquest poblet tan bohemi, me’n torno a Brussel·les que quasi ni l’he trepitjat!
Les nits (perquè aquí a les 6 de la tarda ja en podem dir nit) són misterioses. No es senten sorolls. La gent no crida i hi ha tanta poca circulació que passa desapercebuda. Uf! Però fa tant de fred! Se’m gelen els ulls i no em paren de plorar però val la pena quedar-se a donar una volta.
Les cerveseries són abundants i la tentació cau sobre meu.. Entro a “Delirium” i descobreixo l’univers de la cervesa (això era si fa no fa al principi, després intentava recordar el camí de tornada a l’hotel.....).
Visitem Brussel·les (l’Atomium, el Manneken Pis, el Parlament Europeu i les 1.001 xocolateries) i enfilem cap a Anveres, un petit poble situat en territori holandès.
Després d’Anveres arribem a Amsterdam (no fan falta comentaris, senyors meus.. ¬¬). Continuen les ciutats silencioses però aquesta amb la diferència de que si et descuides pots esdevenir atropellat! Tramvies, bicicletes, peatons i més tramvies!! I visca el cànnabis.. Sort que encara em guarden cervesa!!!!!
Passem pel “Barri Vermell”. Un paradís terrenal reduït a un carrer travessat per un canal. La foscor, dones de la vida i milers de llumetes vermelles que es reflecteixen a l’aigua.
L’endemà reemprenem la ruta dels xocolates (DOLÇOS) i souvenirs. Llàstima que hauré de marxar d’aquí poc.. Aprofitaré per passar-me pel Museu Van Gogh i la Casa d’Anna Frank!!
Despedeixo la ciutat tot fent un tomet. Enyoro el sol i la calor però sé que trobaré a faltar aquesta sensació estranya de suspens boirós i fredor misteriosa. Enyoraré aquest viatge.. Enyoraré aquestes experiències viscudes.. Enyoraré volar.. Espero poder-hi tornar.
.:· Nina ·:.
9 comentaris:
Quin viatge més bonic, mixonet! T'ha passat com a Ítaca?
Deu ser realment molt bonic!!!
Me n'alegro que t'ho passessis bé! :)
Salutacions!
Ostres quin viatge!
Jo també me n'alegro que t'ho pasessis bé! Ja ens explicaràs quan ens veiem!
sembla molt xulo la veritat , algun dia que hi hagui cuartos , igual faig algun viatgettt igual
UOOOO!!!! Quin lloc més maco!!!
La veritat és que a mi també em faria gràcia fer una escapadeta d'aquestes...bé...tot arribarà.
Per cert, se'm deu una "mamella" de xocolata d'Holanda!
XD.
ooooohhhh!!!! jo m'apunto si hi tornes a anar!!!! que xulo, i clar amb el redactat que acompanya encara ho millora més. M'alegro de que t'ho hagis passat tant bé, t'ho mereixes!!!!!, en fi la Jessica si vols t'acompanya de nou a Bruixes!!!
I a mi hem va dexar abandonat, a la bona de deu... menus mal q kom q eren dies laborables hem vaig poder kedar kurrant... MOLT MAKO EL VIATGE
Des d aki vui fer una krida a tots els maskles indignats, per q anem tots d vakances a l AGOST, enkara q sigui a akampa a l albà 2 dies i 1 nit, nose, proposeu... pero SOLS ehhh!!!!
Que xulo NINA!!! El pròxim cop que hi tornis jo m'apunto jejjeje!!! Fins aviat!!!!
Serà tita fresca el tio!!!!! Jo et vaig deixar protgit amb el Tomàs.. Però et vaig enyorar molt, ehh!?
Doncs jo faig una crida a totes les famelles indignades que tenen un novio futbolista, que es xupa tot el futbol i que té tots els jocs del Pro i que a més a més tingui un equip al Hattrick..... ANDA!! GORDIN'S!! Si ens posem així!!!!!!
I tant que sí, Nuri!! Cuida't, guapa!! ;)
Publica un comentari a l'entrada