Benvinguts estimats amics al nostre blog!! :)

I m’estiro damunt del cel, és el reflex del terra que dorm a la meva esquena. Deixant caure la tristesa damunt de la rosada i omplint-me de la frescor que em brinden les seves gotetes. Sóc feliç, penso, i m’ho crec. Tanco els ulls i penso en tu, en la família, els amics, la gent que m’envolta i la gent que ja no. Els regalo els meus millors desitjos. Els regalo la meva vida.
M’estimo fins al més petit bri d’herba i el comparo amb totes les coses que he fet, i tot i així, essent insignificant, té un lloc en les meves mans.
El temps passa ràpid, l’has de saber aprofitar. El món dóna voltes i jo aprenc a girar al compàs. Encara que algunes vegades caigui, sempre em tornaré a aixecar. Sí, aquest és el pensament més valuós que tinc. Al que m’aferro cada dia, al que recolzo uns ulls algun cop tristos.
Convidaria a tothom a ballar amb mi, a cantar. A ser feliç i estar content. Però l’únic que puc fer, ara per ara, és mirar-te a la cara i demanar-te en silenci que no marxis mai. Que m’ajudis a somiar per canviar la realitat. I somrient et dic: “T’estimo”. Tu somrius. No necessito res més per apreciar la vida. Tan sols afecte.
Ara plou.
No són llàgrimes del cel, no. Plouen esperances per a tots. Records oblidats. Tanca el paraigües i abraça les gotes d’aigua que demà tornarem a descansar damunt seu. Mullant-nos d’alegria i ganes de viure.
Si sols demanes consell a la lluna, només coneixeràs la cara fosca d’aquest camí...

Gaudeix un petó i afronta les penes que jo t’acompanyaré en tot moment.
I després d’això, quan m’aixeco del terra, veig el món d’un altre color. Del meu millor color!