bueno ja hi tornem a ser, davant la demanda dels meus fans incondicionals i la rebuda inumerable de mails i cartes demanant-me un altre capitol de la vida de tots nosaltres, com el Carlos Ruiz Zafon, jo per no ser menys, he tret a la llum un altra part per tots vosaltres, no es com los pilares de la tirrra pro s'hi acosta, jua jua juajua , fins hi tot m'he fet riure jo, en fi aqui va la parrafadeta apalliii a cascasela els qui puguin i els altes que no puguin , no entraré amb detalls, ja m'enteneuuu deeu
La bici 1 .Els inicis
Exem , la bici ,anomenada també bicicleta. La bici quan comencem anar amb ella es petita i té cuatre rodes, bueno dos grosses i dues de petites, als laterals, que serveixen per que no ens fotem llets impresionants que despres ja vindran .
Els teus pares normalment, t’ensenyen que has de fer per que aquell invent funcioni , t’expliquen que has d’agafar el manillar amb dues mans , intentar anar recte ,també et diuen que posis els peus als padals , que no els tens que arrastrar per terra, que les bambes es gasten, i que no els miris a ells quan aquella arma de fer mal, corre, tot aixó ho aprens, si molt bé , pero és més tard quan peten les clatellades.
Passat un temps quan els pares ja veuen que t’aguantes dret amb la bici, es passa a la següent fase, la fase que et treuren aquelles rodetes laterals, en aquest moment veus , que anar amb bici no es tan fácil com ho pintaven ells. Arriba la primera ostia i clar logicamet et fas mal, vinga a plorar, i els pares no es res aixó, i tens la cama desangrant-se . Bueno , tu com a ruc ho tornes a intentar, i clar miracles al món no n’hi ha, i patapam tornes a ser a terra amb el logic plor al canto. Els pares , ja dic normalment, diuen que per avui ja n’hi ha prou i que demà hi tornarem a provar-ho, i tu envermellit i adolorit , amb el cap cot, assenteixes.
Ja som a l’ endemà., i tornem a les proves de pilotatge, segueixes caient i segueixes caient , fins que passen els dies, i sembla que aixó millora, que ja no caus amb tanta freqüència i que funciona bastant bé tot.
A llavors es quan ja vas sol pels puestos, amb la colla d’amics anant fent’he el chulo per aquí per allà i res algun dia que altre blavejat cap a casa o amb els genolls pelats, si aquella cançó de Els Pets , que en deia de veritats , dèu meu senyor.
Fins que van pasant anys i la gent , els colegues , es compren bicis més chules , i anem cada vegades fent més el ganso i fotent-nos osties més grans , que aixó sera un altre capitol , pèr que si no puc escriure unes parrafades que la gent pasarà fins i tot de llegir-ho.
Una salutació de Tuny 25 2 2008
Petonets y petonetes que sempre son “ macos “ jejejejjeje
3 comentaris:
I com no , sempre he de ser el primer a fer-me el comentari, tot per que si despres no triomfa com la san miguel, almenys jo per a mi m'ilusiono, veient que hi ha un comentari com a minim jjejejeej, ens veiemm i digueu-me que tal esta aquesttt deuu si au amics amigues coneguts conegudes i per coneixer us desitjo pau i felicitat, uiii que aixo es diu per nadal jjejejejej deuu
Fantàstic noi! Jo, per si de cas, esperaré amb impaciència el següent que serà on petaven les llets a cabassos XD!
Jejejeje Uns bons bitxos éreu!!! Sí, sí, ja veuràs el següent com petaran...
Les bicis... quins records. Tot i que no massa llunyans per a mi ja que tampoc fa tan temps que se'm van tancar les ferides dels genolls :)
Un petó per vós també!
Publica un comentari a l'entrada