És bonica la pluja. Cau dels núvols que són casa seva per acariciar boscos i muntanyes i la teva cara.
Dóna vida la pluja. Ens sotmet a un llarg silenci obert a la reflexió de cadascú, on tan sols ella repica la música del temps perdut.
Atura el temps per portar-nos a la nostra joventut.
El record de la brisa tèbia i salada que envoltava el meu cos. Jo nua enmig d'aquells milions de granets de sorra que s'apartaven amb el trepig dels meus peus minúsculs. El sol cobrint-me les espatlles i el seu somriure del color del mar.
Molts vaixells s'aventuraven a la pesca, perquè el bon temps els prometia les xarxes plenes.
M'ho mirava des de la platja, quieta, perquè tenia por de perdre'm ja que semblava immensa.
Feia castells allà on els devoraven les onades i m'enfadava amb elles, però imaginava que era la seva mare i després les perdonava, i com que encara tenien gana, entrava dins de l'aigua cristal·lina fins que la seva alçada m'arribava al melic i les alimentava amb sorra que portava a la galleda.
Sempre aquell somriure des de lluny que em vigilava.
Una mà tendra però fatigada em tocava suaument la galta i m'ajudava a recollir els meus somnis altra vegada.
Per tornar potser demà... Si torna a ploure.
Dóna vida la pluja. Ens sotmet a un llarg silenci obert a la reflexió de cadascú, on tan sols ella repica la música del temps perdut.
Atura el temps per portar-nos a la nostra joventut.
El record de la brisa tèbia i salada que envoltava el meu cos. Jo nua enmig d'aquells milions de granets de sorra que s'apartaven amb el trepig dels meus peus minúsculs. El sol cobrint-me les espatlles i el seu somriure del color del mar.
Molts vaixells s'aventuraven a la pesca, perquè el bon temps els prometia les xarxes plenes.
M'ho mirava des de la platja, quieta, perquè tenia por de perdre'm ja que semblava immensa.
Feia castells allà on els devoraven les onades i m'enfadava amb elles, però imaginava que era la seva mare i després les perdonava, i com que encara tenien gana, entrava dins de l'aigua cristal·lina fins que la seva alçada m'arribava al melic i les alimentava amb sorra que portava a la galleda.
Sempre aquell somriure des de lluny que em vigilava.
Una mà tendra però fatigada em tocava suaument la galta i m'ajudava a recollir els meus somnis altra vegada.
Per tornar potser demà... Si torna a ploure.
//\\// II //\\// //\\
*
8 comentaris:
molt boninc petitona, ah ja feia temps que no ens deleitaves amb una cosa profundaaa jjejje, prque nosaltes son els babaus i tu la seriosa y profundaa petonetsss deuu
;P
Merci!!!
(Seriosa??..nu sé, nu sé jijijijij)
Muaqssss x tutti il mondo!
jejej si seriosa amb els escrits en altres situacions no ho dic jejejej
que igual ets mes alegre del que em pensuuu jo no se nosee jejejej apala ens veiuen y qeu ahir per tarragona es qeu ho se tot jejejejejejej deuu
Aquesta dita de "Al maig, cada dia un raig" la van trobar força bé, perquè de moment ha plogut bastant aquest mes de maig, jeje.
L'escrit m'ha agradat, i la imatge hi queda bé, :).
A veure si la gent s'anima i seguim col·laborant i escrivint al blog!
Em sembla que ja sé qui s'ha "xivat" jejejejejejej ¬¬'
Com ens ha costat que aquesta xiqueta fes una altra aportació, no?
A veure si a la següent, PER FI, fa un escrit menys:
1) Trist
2) Seriós
3) Nostàlgic
4) EL ROBOCOP
Per cert, no tinc connexió a internet a casa per un temps i per això estic trigant en col.laborar, però no desespereu...XD
ooh oooh!!!! pero que bonic!!!
Lara
k munic nina..
feie temps k no em pasave, i m'he imaginat k hauries posat un dels teus escrits tan profunds.
no res, maniana no vemos!
delatati:)
Publica un comentari a l'entrada