Noche en la Residéncia 2

Com que " lo prometido es deuda " aquí us penjo la 2a i última part de la història...a passar-s'ho bé:

Arribats a aquest punt, Ito, només va trobar 2 possibles solucions per a la resolució, més o menys satisfactòria, del problema ( ja que quedava descartat el poder triar el comodín del público o el del 50% ). Les possibles solucions quedaven englobades en 2 grans grups:

Grup 1) El del “comodín de la llamada “
i

Grup 2) El del “par de güebs “

Bàsicament el més encertat en aquestes ocasions, sempre i dic sempre, el més normal és utilitzar el comodín, que seria fer la trucadeta als municipals ( més coneguts mundialment per monillos ) de torn. Tu agafes, truques i ells se n’encarreguen i ho solucionen tot, des de la pau mundial a neutralitzar un possible Jack el Destripador en potència ( o com a mínim això es comenta a nivell de carrer ) i per això, de les dues solucions seria la recomanada.
L’altra opció i la que s’ha de descartar sempre a no ser que siguis un armari empotrat o un inconscient seria la del “ par de güebs “. Aquesta opció consistiria bàsicament en aixecar-se de la cadira, obrir les tres portes que et separen de l’individu en qüestió i, dir-li amb un parell, que què nassos vol a les 4 del matí i que si la seva il·lusió a la vida era menjar sopa amb palleta.
Descrites ja les dues possibles opcions, doncs es veu clar quina va ser la que va escollir el nostre infeliç protagonista...efectivament...ho estàs pensant...va escollir la segona. Així que, amb les cames fent figa, es va aixecar com va poder de la seva cadira articulada i ergonòmica i es va encaminar dubitatiu cap al taulell on s’hi exposen totes les claus de la residència. Allí, va agafar amb mà tremolosa la clau marcada amb el número 1 i les paraules incomprensibles i estranyes “ portes residència “ en un claueret blanc i brut i, es va encaminar cap a un final segur ( encara que només sigui d’aquesta història ). Va obrir la primera de les portes amb la esperança de que el presumpte assassí en sèrie se n’hagués cansat i hagués marxat ja, però res més lluny de la realitat ja que allí seguia palplantat al mateix lloc i amb una cara de pitbull que feia glaçar la sang. Va introduir la clau al pany de la segona porta i, amb forces extretes de la desesperació, va aconseguir donar la volta al mecanisme que la desbloquejava i, amb una petita empenta, la porta va cedir. Ara només quedava sortir fora i obrir la tercera porta que per a desesperació d’Ito va ser la que més ràpidament va deixar veure el que amagava...i, què amagava??? Bàsicament un personatge molt empipat que li va recriminar:
- Ja et val tiooo!!! Podries haver-me obert abans d’anar-te’n a tombar, que faig tard i porto aquí mitja hora esperant que m’obris per entrar el pà de la residència!!!
- Què???- de totes les sortides de l’estrany és la que menys s’esperava, on estava el ganivet talla-jugulars? i la destral i el mocador amb cloroform???- perdoni és que jo...
- Va noi que faig tard- va esgrimir l’home dels pans
- ...sóc nou i...bé, ho sento...però- va dir entrebancant-se amb les paraules i amb cara avergonyida.
- Res doncs, obre’m que passo amb el camió i descarrego
- Passi, passi que ara li obro.”

Bé, bàsicament aquest ha sigut l’extracte que vaig poder fer de la història que explicaven els vells bruixots i, que deixaré aquí reflexada perquè perduri en la nit dels temps i segueixi passant de pares a fills tal i com a mi me la van relatar.

No res, a veure si un altre dia faig alguna entrada més emocionant, però és que explicar amb una mica d'humor la primera nit que passes en una residència de conserge, és bastant difícil, així que la pròxima serà a poder ser de ficció. Apa, bona nit a tots que jo me'n vaig a estudiar una estona que encara em queden 5 hores per acabar el torn i sinó m'adormiré!